Atletes o esportistes de Cap de Setmana

http://www.educacaofisica.com.br/index.php/esportes/canais-esportes/outras-modalidades/21078-esporte-uma-vez-por-semana-pode-causar-lesoes-

Bitlles - Llançament

Nom: Bitlles
Nº jugadors: grup classe
Edat: A partir de 6-8 anys
Material: 2 jocs amb 6 Bitlles i 3 bitllots cadascun.

Terreny: pla i sense obstacles.

Objectius: Treballar el llançament (coordinació óculo-manual) i la direccionalitat.

Descripció i normes:

Situació inicial: Dividir el grup en dos, d'aquesta manera reduirem el temps d'espera entre torn i torn.Cada grup que hem fet disposarà d'un joc amb 6 bitlles i 3 bitllots.

El joc de bitlles consta de sis bitlles de fusta i tres bitllots. Les bitlles tenen forma d’ampolla i per jugar cal plantar-les a terra en dues rengleres: tres bitlles al davant i tres al darrera. Entre bitlla i bitlla ha d’haver-hi una distància igual al diàmetre del cul de la bitlla.

A les bitlles hi podem jugar per equips o individualment:

Si s’hi juga individualment, cada jugador disposa de tres bitllots per llançar-los un darrere l’altre contra les bitlles. En una partida cada jugador repetirà aquesta acció tres vegades, llançant els tres bitllots cada cop que li toqui el torn.

Tots els jugadors llançaran els bitllots des de la mateixa distància, que serà entre 10 i 12 metres. No obstant això, cal adequar la distància a l’edat dels jugadors i al seu grau de maduració motriu, per la qual cosa no és estrany de fer partides a 4 o 6 metres.

Els jugadors han d’intentar tombar totes les bitlles menys una que queda plantada ( aquesta tirada s’anomena “feta”). Si ho aconsegueixen s’anoten 10 punts. Si, per contra, la punteria no els acompanya, s’anoten tants punts com bitlles han tirat després de llançar els tres bitllots, excepte en el cas que les hagin tombades totes (jugada que s’anomena llenya) que no se n’anoten cap.

Els punts de les tres tirades se sumen al final per saber qui ha guanyat la partida.

Si es juga per equips,  es  suma la puntuació dels membres de l’equip.

Observacions:

Orientacions didàctiques

·         Si llances amb la mà dreta, col·loca el peu esquerre al davant i el dret més endarrerit. Si ho fas amb l’esquerra, avança el peu dret.

·         Per llançar, flexiona un poc el tronc endavant, deixa el braç avall i estirat i, tot fent un balanceig, llança el bitllot després d’haver apuntat bé.

Bitlles o Birles

 



El joc de bitlles és ben conegut i estès arreu del món. La forma de joc de bitlles més estesa arreu dels Països Catalans és la que consta de sis bitlles, encara que hi ha comarques dels Pirineus, com als Pallars, que hi juguen amb nou. Pel que fa a la denominació del joc, es diu de bitlles, excepte a les comarques meridionals del principat i al País Valencià que l'anomenen de birles.

El joc es compon de sis bitlles i tres bitllots. Són peces de fusta, generalment d'alzina o roure, que es planten a terra i s'han de fer caure amb els bitllots. La seva alçada, diàmetre i forma varien segons les poblacions.

Les bitlles que s'empren a les comarques de Ponent són, en general, més altes que les utilitzades a les terres del Camp i l'Ebre.

El juny de 1987, representants de diferents entitats, reunits a Rasquera, van aprovar unes mesures normalitzades de bitlles i bitllots, per superar la dificultat que representava, en les tirades entre pobles diferents, jugar cadascú amb les seves.

L'objectiu del joc és bàsicament fer caure les bitlles plantades a terra amb l'ajut dels bitllots. La forma més corrent és jugar a fer bitlla, és a dir, a deixar una sola bitlla plantada, fent caure les altres cinc.

Quan es fan caure totes les bitlles a terra es diu que s'ha fet llenya.

Vent del Nord i Vent del Sud - Locomotrius

Nom: Vent del nord i vent del sud
Nº jugadors: grup classe
Edat: A partir 4 anys
Material: sense material
Terreny: -------

Objectius: Els objectius d'aquest joc són potenciar l'acceptació dels uns als altres, per mitjà del contacte corporal. Alhora desenvolupar la psicomotricitat general, la velocitat, la rapidesa de reflexos, l'agilitat i l'atenció.


Desenvolupament i normes:

Situació Inicial: Es reparteixen els alumnes per l'espai.Dos nens són el vent del nord (freds). La resta són vents del sud (càlids).

Els vents del nord han d'atrapar als altres, quan els vents dels sud han estat atrapats es converteixen en estàtues de gel i no es podran bellugar fins que siguin reanimats per un dels seus companys (vent del Sud) li faci una abraçada i amb l'escalfor del seu cos descongeli l'estàtua de gel.

Durant el joc els vents del Nord s'han d'anar canviant.

Variants:  Augmentar el nombre de vents del nord en funció del desenvolupament del joc. Pels més grans en comptes de salvar abraçant-se, passant-se una pilota o ringo.

Observacions:

Avui fa 1 mes del blog, aquest mapa representa les visites per zones. Actualment el blog ha rebut 1760 visites,una mitja més o menys de 60 persones diàries l'han consultat.
Felicitats per la part que us toca.

Flag Football – Tochito Bandera

Aquesta activitat anomenada Flag Football, és originària dels Estats Units, a principis de la dècada dels 80. Sorgeix com una adaptació del Football Americà on la principal variació està representada per la substitució del placatge (Xoc físic intencional entre dos jugadors) per la incorporació d'un cinturó amb dues banderes que s'han de col·locar els jugadors al nivell de la cintura. Per aturar la jugada un integrant de l'equip contrincant ha de treure la bandera el jugador que tingui la pilota abans que anoti un gol per al seu equip.

Què és el FLAGFOOTBALL? El flagfootball és una especialitat sense contacte del futbol americà. La competició de flagfootball és mixta coeducacional . Els equips estan formats per cinc jugadors que s'enfronten a altres cinc, en un joc tàctic i d'habilitat.

 L' equip d'atac tracta de portar la pilota fins la zona d'anotació rival.Per frenar l'avanç de l'atac, la defensa tractarà d'arrabassar al portador de la pilota una de les dues cintes [flags] que cada jugador porta a la cintura.

Els Oficis - Expressió i Comunicació

Nom: Els Oficis
Nº jugadors: 4 o més
Edat: A partir 4-6 anys
Material: sense material
Terreny: -------

Objectius: Expressar-se utilitzant el cos, sense emprar la paraula.


Desenvolupament i normes:

Situació Inicial: En rotllana amb una persona al mig.

Entre tots els que juguen n’hi ha un que para i es posa enmig de la resta de companys, ha de representar sense utilitzar la paraula, ni cap objecte, l’ofici  que li ha tocat, pensat o el mestre enunciat. Llavors comença a fer el que faria la persona que treballés en aquell ofici: fuster, llauner, futbolista,...

Ha de mirar de fer-ho ben clar perquè els altres ho puguin arribar a endevinar. Qui ho endevina, ocupa l’espai central i li toca representar un ofici. Així successivament fins que s’exhaureixi el temps establert o el mestre educador consideri oportú.

Variants:

Observacions:

Balonkorf - Korfbol

Nom: Balonkorf o Korfbol
Nº jugadors: 20-24
Edat: A partir 12 anys
Material: pilota de futbol (nº5 de dos colors - blanc i negra-), pals (suport) i cistelles de vímets o material sintètic (de color groc intens), petos per diferenciar els membres de cada equip. 
Terreny: pista d’handbol o bàsquet (pràctica en un centre escolar).La superfície de joc és rectangular, tenint unes dimensions de 40x20 m si es realitza en pavelló cobert i 60x30 m si és a l'aire lliure.


Objectius: Cooperar i treballar en equip, coordinació òculo-manual, velocitat de reacció i de translació.


Desenvolupament i normes:

El terreny de joc està dividit en dues parts iguals per la línia central del camp. Dir que el punt de penal ha d'estar situat frontalment a la cistella hi ha una distància de 2,5 m.  

Els equips  estan constituïts per 10 jugadors, dels quals solament juguen 8 (4 nois i 4 noies) per cada equip, quedant 2 com reserves. Dels 8 jugadors que participen per cada equip, es reparteixen 4 en ambdues zones(Atac / Defensa), han de situar 2 jugadors i 2 jugadores per equip. Es permet dues substitucions per equip i sempre mantenint el mateix nombre de jugadors i jugadores. Aquell jugador substituït, no podrà tornar a incorporar-se al joc.

 
El joc 

Servei inicial

El servei inicial serà efectuat per un jugador atacant des del centre del terreny de joc,  també treurem d'aquesta zona  en iniciar el segon període i després de cada punt.  

Canvi de zones i de funció 

Es produeix canvi de zones i de funció quan s'aconsegueix l'acumulació de punts parells entre els dos equips: els jugadors defensors passen a ser atacants i els atacants defensors. Després del període de descans, es canvia el quadre d'atac i s'atacarà a la zona contrària a la del primer període sense canvi de funció.

 
Prohibicions   

       -  Tocar la pilota amb el peu o amb la cama intencionadament
    - Jugar la pilota amb el puny  
    - Córrer o caminar amb la pilota, però sí "pivotar"  
    - Jugar individualment amb la pilota (driblar)
    - Retardar el joc innecessàriament (perdre temps) 
    - Defensar a un contrari del sexe oposat  
    -  Defensar a un adversari que ja està sent defensat
    - Llançar a la cistella des de la zona de defensa   
    - Retenir la pilota més de 4 segons  

Llançament

Quan es llança o entra a cistella, no es pot tocar el terra amb els peus, pel que s’ha de saltar, suspenent-se en l’aire durant el llançament , a més s’ha de llançar sempre amb dues mans. 
Es considera que la pilota surt fora en el moment que toca la línia a l'exterior del terreny de joc, el sostre o un objecte que es troba fora del camp de joc. Quan es produeix algunes d'aquestes situacions, l'equip contrari al que va tocar per última vegada la pilota posa la pilota en joc des del punt on va sortir aquesta. 

Es penalitza amb penal quan es comet una infracció que comporti la pèrdua d'una oportunitat d'encistellar. El llançament del penal es fa a 2,5 metres de distància davant del pal. L'objectiu del joc consisteix a introduir una pilota completament per la cistella de l'equip contrari, valent cada encistellament 1 punt. L'equip que aconsegueixi més punts al finalitzar el  joc, es considerarà guanyador del partit.  

Durada del joc  Un partit de balonkorf té una durada de 60 minuts, dividits en 2 parts de 30 minuts cadascun, amb un descans de 10 minuts ens dos períodes. Cada equip té 2 temps morts, de 60 seg. cada un, per partit.   
 

Variants: En un centre escolar podem limitar la durada del partit al temps d'una sessió d'educació física (ex. 20 minuts per part)
 
Observacions:  

Volem seguidors i seguidores amb nom i cognoms. No només visitants nombrosos i d'altres països. Us convidem a fer-vos seguidors visibles. Podreu suggerir, informar, aportar articles, jocs, ... Expressar la vostra opinió, etc. Com fer-ho ? a través de la pàgina de facebook amb el mateix nom que la del blog. Actualment som 70 membres.


https://www.facebook.com/#!/groups/351565161528292/

Korfbal o Balonkorf

Campionat Mundial de Korfbal de 2011 a la Xina,
La Selecció Catalana va aconseguir el quart lloc després de perdre el partit pel bronze contra Xina Taipei.

El korfbol, també anomenat balonkorf, és un esport d'equip jugat entre dos equips que busquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixtos (formats per homes i dones), l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El korfbol manté certes similituds amb el bàsquet.
Les cistelles de Balonkorf són de vímet i estan subjectes a un pal alt.

Es considera el fundador d'aquest esport al mestre d'Amsterdam Nico Broekhuysen, que el 1902 va establir el reglament després d'un viatge a Suècia. Bèlgica i els Països Baixos, aquests, han estat els països on tradicionalment s'ha practicat més.

Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, que es van celebrar a Anvers i Amsterdam, respectivament. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) encara que no forma part del programa olímpic.

En l'actualitat el korfbol es practica activament en diverses parts del món: Austràlia, França, Índia, Israel, Taiwan, Estats Units. Demostracions de korfbal als països de l'Est estan tenint molt èxit.

El Korfbal a Espanya

El korfbol va arribar el 1968 a Marbella (Màlaga) i es va expandir a regions com Madrid, Illes Balears (1973), Astúries (1976) i Catalunya (1980).

 L'any 1980, gràcies a un curs de monitors, van néixer els dos primers equips en col·legis: Liceo Egara i Pere Viver, tots dos de Terrassa (Barcelona), de la mà de dos pioners: Manuel Iborra i Juan José Zurita.

Al Setembre de (1981) es va crear la primera Lliga Catalana.

El 1990 neix "l'Associació per la Pràctica i la Promoció del Korfbal", primer pas per convertir-se més tard en Associació. La ACK és reconeguda per la Federació Internacional de Korfbal (IKF) i passa a ser membre de la seva Assemblea General.

L'abril de 1997 debuta la Selecció Catalana a nivell oficial disputant la fase classificatòria del Campionat d'Europa de Seleccions.
En l'actualitat el korfbol català està reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia. La difusió del Korfbol a nivell general d'Espanya s'ha reduït dràsticament i regions com Màlaga i Mallorca que van ser en el seu moment pioneres actualment no hi ha competicions , mentre que a Catalunya segueix creixent significativament el nombre de llicències d'un any rere un altre.

Guerra de fulards - Locomotrius

Nom: Guerra de fulards
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6-8 anys
Material: mocador, fulard o cinturó de placatge.
Terreny: ampli però limitat

Objectius: Treballar la velocitat de desplaçament i de reacció. (cursa amb canvis de ritme i direcció, fintes)

Descripció i normes:

Situació inicial: a cada jugador se li dóna un fulard, que es col.locarà per darrera de la cintura, per dins del pantaló, de manera que quedi penjant.

Desenvolupament: a la senyal del mestre / a , els jugadors han d'intentar prendre els fulards als seus companys evitant perdre el propi.

Quan un jugador li prengui el fulard a un altre, se'l penjarà a la cintura al costat de l'altre.

Donem la consigna als participants de que han d'intentar penjar de la seva cintura el major nombre posible de fulards.


Variants: dividir el grup en dos i fer dos equips (grocs i blaus), guanya l'equip que conservin algun o alguns dels seus membres el fulard i de l'altre equip ningú.
Altre manera per temps i comptar els fulards que tenen de l'equip contrari.

Observacions:

UNA TEORIA D'EDUCACIÓ FÍSICA (de Jordi Roca)


http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/2011/12/04/una-teoria-deducacio-fisica/

REBELS SENSE CAUSA (de Jordi Roca)

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/2012/01/30/rebels-sense-causa/

REFLEXIONES SOBRE EL BALONCESTO DE BASE

http://www.clubdelentrenador.com/repositorio/REFLEXIONES-SOBRE-EL-BALONCESTO-BASE[1].pdf

La Vaca sense cap taca - Tornada a la calma

Nom: La Vaca sense cap taca
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6 anys
Material: gomets o barra maquillatge.
Terreny: --------
Objectius: Conèixer els companys, treballar l'atenció i la memòria.
Observar els canvis que es van produint. (nº taques)


Descripció i normes:

Situació inicial: dividir el grup en dos, formant  dues rotllanes de 8-10 alumnes . Han d'estar separades una de l'altre per evitar interferències. Cada participant s'enumera.

Desenvolupament:   El mestre o educador comença el joc i es dirigeix a un infant dient: "la vaca sense cap taca número 1" (el seu nombre) "saluda" (gest de saludar) "la vaca sense cap taca número…"   

(el número del xiquet a qui es dirigeix).

A continuació, aquest ha de repetir la consigna  i el gest, canviant la numeració per la seva i la d’un altre company.
La dificultat del joc consisteix a recordar la numeració dels altres, la consigna que es repeteix, els canvis de numeració,els gestos i la incorporació de les errades en forma de taques que s’han d’anomenar quan es diu el ritual.

El jugador que es deixi alguna part de la consigna, no faci el gest de saludar en el moment que ho diu o s’equivoqui en el nombre de taques del nen/a a qui està saludant, se li ha de posar un gomet al front i serà "la vaca amb taca...", (Tindrà tantes taques al front com número d’errades faci).

Variants:

Pels alumnes més petits repartir cartons, amb el número escrit per a cada nen/a, per tal

de facilitar el joc. En comptes de dir el nombre, dir el nom propi i el del company. 

Observacions: 

ENTRENADORES "DEFORMACIÓN"

http://www.basketconfidencial.com/articulo/Entrenadores+'deformaci%C3%B3n'_4717.html

Els 4 Vaixells - Llançament

Nom: Els 4 Vaixells
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6 anys
Material: pilota tova, 4 màrfegues o clarió per dibuixar a terra (els 4 espais o vaixells)
Terreny: pla i sense obstacles

Objectius: Llançar amb precisió a un objecte en moviment. Obtenir una bona coordinació óculo-manual. Reaccionar amb rapidesa davant d'un estímul.

Descripció i normes:
Situació inicial: es fan quatre grups de 4 o 6 nens. Cada grup formarà part d'una tripulació, per tant estaran dins del vaixell.(damunt de la màrfega)

Desenvolupament: la mestra/e o educador/a llançarà la pilota a l'aigua (espai que queda al mig) i un membre de cada equip (tripulació) saltarà a l'aigua per agafar-la. El que arribi primer tindrà la possibilitat de disparar el canó.

Per disparar el canó tots els jugadors de cada equip han d'estar damunt del seu vaixell. El llançador podrà escollir sobre quin vaixell fer el llançament.

Cada vaixell disposa de 5 vides o resisteix a 5 inpactes de canó (no corresponen al nombre de tripulants). Aquestes vides s'esgoten a mesura que es van tocant jugadors.

Normes: -No es pot agafar la pilota quan ens la tiren. -No hi ha constestació després d'un llançament. -És sempre l'educador qui posa la pilota en joc. - Els tripulants poden moure’s pel vaixell, així poden evitar ser tocats. Esgotades les 5 vides, els tripulants-nàufrags poden ser rescatats per algun altre vaixell. Immediatament el seu vaixell abandona el rectangle de joc. - Qualsevol vaixell pot ser atacat per qualsevol altre i en qualsevol moment, tingui o no vides gastades. - No es poden recuperar vides, ni posar el marcador de vides a cero perquè llança un altre vaixell. - El marcador de vides de cada vaixell el dur el mestre.

Variants: Numerar els tripulants per seguir un ordre a l'anar a per la pilota. Els nàufrags continuen tenint el mateix número (més possibilitats per tindre la posició de la pilota). Posar en joc dos pilotes.

Observacions: si els participants són petits, les normes es van introduint a mesura que es va jugant o repetint el joc en el temps.

Dir-vos que el blog el consulten o consulteu, persones dels següents països:
Per ordre de volum de visites
Espanya, Estats Units, Argentina, Rússia, Xile, Mèxic, Itàlia, Colòmbia, Alemanya i Regne Unit.

Gràcies a tots vosaltres. Ara espero que també participeu d'aquest blog.

L'autor.

La Bombeta / El rellotge - Col.laboració

Nom: La Bombeta
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6 anys
Material: pilota
Terreny: pla i sense obstacles

Objectius: Desplaçar-se amb rapidesa (molts canvis de ritme i direcció). Treballar la passada-recepció i la cooperació.


Descripció i normes:


Situació inicial: Dividirem el grup en dos. Un equip es situa formant un cercle. Separats els uns dels altres 3 o 4 passes. Els demés es col·loquen en fila a un costat del cercle. (per això el nom de bombeta vist des de d'alt té aquesta forma)


Desenvolupament: L'equip situat en el cercle ha de fer el màxim nombre de voltes completes al cercle passant-se la pilota (es compten amb veu alta).Simultàniament, l'equip que està en fila ha de realitzar curses de relleus al voltant del cercle. El joc acaba quan l'últim jugador de la fila ha fet la seva cursa. Seguidament es canvien els rols.


Guanya l'equip que ha realitzat un nombre més alt de voltes completes.


Variants: Durada per punts o temps establert. Tipus de pilota


Observacions: Es pot determinar un tipus de passada (al pit, picat, de rugby, etc)

Educar a través de l'Esport i del Joc: Expressió i Comunicació - Els animals

Educar a través de l'Esport i del Joc: Expressió i Comunicació - Els animals: Nom : Els animals Nº jugadors : 4 o més Edat : A partir de 4 anys Material : sense material Terreny : ------ Objectius : Representar a...

Bon dia, bona tarda, bona nit, depenent del lloc des d’on seguiu aquest blog.

dir-vos que per fi i a petició d’ uns quants de vosaltres, visitants,seguidors,...i a través del correu electrònic he creat una pàgina en el facebook que rep el mateix nom que el blog .

Què és la següent:
  https://www.facebook.com/EducarATravesDeLesportIDelJoc/info#!/EducarATravesDeLesportIDelJoc
D'aquesta manera Tothom pot comentar, aportar, suggerir, ... per a l'elaboració del Blog.

ADREÇA DEL Blog:""http://educaresportjoc.blogspot.com/"

salutacions. l'autor

Els animals - Expressió i Comunicació

Nom: Els animals
Nº jugadors: 4 o més
Edat: A partir de 4 anys
Material: sense material
Terreny: ------

Objectius: Representar amb les diferents parts del cos un animal i reproduir el seu so si és fàcilment identificable o una acció que el caracteritza. (com es desplaça,...).

Descripció i normes:
Situació inicial: Un adult dirigeix el joc. Els participants es col.loquen de peu formant un cercle.

Desenvolupament: El mestre o educador diu un nom d'un animal junt a una acció que ell realitza (ex. granota - botar, saltar)
Tots els participants hauran d'imitar l'animal en l'actitud ja esmentada per l'adult fins que en digui un de nou.


Variants:

Observacions: En aquest joc no guanya ni perd ningú, a més no hi ha diferències entre uns i els altres.

Bolet Passador - Llançament

Nom: Bolet passador
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6-8 anys
Material: ringo o pilota
Terreny: pla i sense obstacles
Objectius: Treballar la passada i la recepció, la cooperació i la precisió al fer el llançament.

Descripció i normes:

Situació inicial: Hi ha un perseguidor, la resta són els perseguits.

Desenvolupament: A la senyal del mestre/a  o educador /a, el perseguidor anirà darrera als seus companys, que estaran repartits per l'espai, amb la intenció de tocar-los ja sigui amb el ringo o la pilota conforme acordem abans de començar el joc. Els tocats es quedaran asseguts a terra (bolets) i tenen com a missió ajudar al perseguidor rebent el ringo  i passant-li-ho  quan el demani. El perseguidor s'ajuda amb els bolets en la recerca d'una millor posició per a fer el llançament i transformar algú altre en bolet. El joc s'acaba després d'un temps acordat o quan tots els jugadors són transformats a bolets.

Variants:

Observacions: A part de treballar el llançament i la recepció, també es treballa la velocitat.

Ringo o anella

                         

És una anella de goma que s'utilitza per ser llançada i recollida, té un vol estable i no provoca en la recepció, ni en el contacte, ferides.

Es pot jugar a qualsevol lloc, sense limitació d'edat, no és necessari tenir una gran habilitat en la seva manipulació, ni posseir una gran condició física. El que sí constitueix o suposa un gran desafiament per als practicants d'aquest esport és el control ambdues mans.

Com passa amb altres materials alternatius, ringo dóna nom a un esport. Aquest  va ser creat a Varsòvia per Wodzimierz Strzyewski capità de l'equip polonès d'esgrima, amb la intenció de disposar d'un sistema per mantenir-se en forma.

És un esport de pista dividida, que consisteix a llançar el ringo  superant una corda situada aproximadament a l'altura d'una xarxa de voleibol i aconseguir que caigui a camp contrari.

En l'actualitat es juga en més de 10 països arreu del món, tant en la seva vessant competitiva com en les seves dimensions recreativa i educativa.

Després de dos dècades treballant amb nens i nenes de quatre a dotze anys, primer com a educador del temps lliure, responsable d'escola de l'esport, responsable de l'escola d'estiu i després com a mestre generalista i també com a especialista. He comprovat que hi ha molt poc material de consulta, molt poc publicat i molt ja descatalogat aquí a  Espanya per a aquesta franja d'edat.

Material n'hi ha, però poc i no actualitzat. A fora de les nostres fronteres, existeix força material dels anys 50-60 del passat segle principalment de sudamèrica. Material publicat per institucions religioses per a la formació de nens i joves, etc.


A banda de les meves inquietuds personals,... com podeu llegir en "sobre jo"  actualment em dedico a la formació  a adults, així que l'elaboració del bloc de jocs i classificacions diverses no és una prioritat actualment en la meva vida. Per tant us demano la vostra col·laboració i participació en ell. 

D'aquesta manera podré atendre les vostres necessitats i prioritzar algunes qüestions.

Gràcies per la vostra atenció. 

Deshacer cambios

La Teranyina i les mosques - Velocitat

Nom: La Teranyina i les mosques
Nº jugadors: 10-20
Edat: A partir de 6 anys
Material: ------
Terreny: limitat, pla  i sense obstacles
Objectius: Desplaçar-se amb rapidesa (molts canvis de ritme i direcció)

Descripció i normes:

Situació inicial: Dividirem el grup en dos. Una part del grup seran les aranyes i l'altre les mosques.


Desenvolupament: Cada aranya quan sigui el seu torn ha de tocar o atrapar a una mosca. Si ho fa ésta permaneixerà asseguda i l'aranya donarà el relleu a la següent, que farà el mateix. Sinó pot fer-ho perquè està molt cansada pot donar el relleu al següent de la fila perquè el substitueixi.
Quan totes les aranyes hagin atrapat les mosques es canviaran els papers, els que feien de mosques faran d'aranyes i al revés. El mestre /a o educador/a comptarà el temps que un equip i l'altre tarden  en atrapar totes les mosques.

Guanyarà l'equip que ho faci en menys temps.

 Variants: En comptes d'assignar un ordre de sortida, l'aranya cansada pot colpejar la mà d'un dels seus companys perquè li faci el relleu.
Augmentar el nombre d'aranyes perseguidores (de una a dos).

Observacions:

La Fotografia - Sensacions

Nom: La Fotografia
Nº jugadors: dividirem la classe en grups de 6 o 8
Edat: A partir de 4-6 anys
Material: sense material
Terreny: qualsevol

Objectius: Potenciar l'observació, la memòria i l'agilitat mental.
Recordar la postura i situació dels companys/es.    



Descripció i normes:

Situació inicial: El grup escollit adopta postures com en una foto.

Desenvolupament:  El jugador / observador (fotògraf) , observa la foto durant un minut; després tancat els ulls i compta fins a deu. Mentre ho fa uns quants dels alumnes que formen la foto variaran la seva posició i postura.
Es tracta de que l'observador reconstrueixi la foto inicial.
Els jugadors que formen la foto en cap moment poden comunicar-se amb l'observador.

Variants: contemplar la possibilitat de que alguns integrants de la foto s'intercanvien la roba, s'amaguin i preguntar al que para, quí falta?. Donar com a consigna reproduir una paraula a un dels que ha variat la seva posició o s'ha amagat. (Treballar memòria auditiva).

Observacions: Amb els més petits limitar el nombre de jugadors que es canvien en cada partida.