3 en ratlla per equips - Velocitat

Nom: 3 en ratlla per equips

Nº jugadors: 10-20

Edat: A partir de 8 anys


Material: (6 pitralls (3 d'un color i 3 d'un altre) i 9 cercles) 

Terreny: limitat, pla i sense obstacles

Objectius: Desplaçar-se amb rapidesa.

Descripció i normes:

Situació inicial:

 

Es marca una línia de sortida, darrera la qual es situen  els jugadors formant 2 equips  de  4 o 5 alumnes. Si el grup és molt nombrós, es dividirà formant més equips de 4 o 5 alumnes. A uns 20 metres de la línia de sortida es col·locaran els cercles formant el tauler de joc de 3x3.

Desenvolupament: 

A la senyal del mestre  o educador surten els primers de cada grup en direcció al tauler. A l’arribar-hi, els participants deixaran caure un pitrall dins d'un dels cercles.I així successivament fins a col·locar  els 3 pitralls. L'equip que aconsegueixi fer tres en ratlla, és a dir col·locar els pitralls en línia (horitzontal, vertical o diagonal) guanyarà. El quart jugador o successius posarà el pitrall on cregui convenient per a formar el 3 en ratlla.

Està totalment prohibit sortir abans de tocar la mà al següent rellevista, també cal dir que no podem tocar el pitrall de l'equip contrari.

Variants: 

Observacions:

Colpbol - Colpeig

Colpbol (escrit)

Ultimate - Unitats Didàctiques

https://docs.google.com/file/d/0BwBDVBTmCn8dQ2F3c3g0NHpPd00/edit?usp=sharing

Pitxi / Palo mato / strike - Llançament

Nom: Pitxi , Palo mato o Strike
N º jugadors: fer equips de 9 o 12 jugadors
Edat: A partir de 10-12 anys
Material: bat o raqueta de tennis i una pilota. Clarió per a dibuixar les bases o utilitzar aros.
Terreny: sense obstacles.
Objectius: Treballar la passada-recepció, cooperació-oposició i la precisió al fer el llançament (coordinació óculo-manual)

 Descripció i normes:

Situació inicial:

Es fan  dos equips. Un d'ells serà  l'equip  atacant, que  els seus membres es col.locaran  en  fila esperant el seu torn per a batejar, just  davant del pitxi que serà la persona encarregada de posar en joc la pilota. 

Els jugadors defensors , els que han d'agafar la pilota, s'han de repartir per tot el terreny de joc.  És recomenable que es  situin  prop de les bases per a poder agafar la pilota i passar-la al pitxi el més prompte possible.


Desenvolupament:

El jugador de l'equip defensor, que fa de  pitxi, llança la pilota al batejador de l'equip atacant, aquest ha de tirar la pilota el més lluny possible per a que els de l'equip defensor no l'agafin, i perquè li doni temps de córrer al llarg del camp, passant per totes les bases.

Si l'equip defensor agafa la pilota, l'ha de passar al pitxi i ell ha de dir “pitxi”, en aquest moment el que ha batejat ha de estar quiet, en una base.

Aquest continuará corrent quant el jugador següent bategi, llavors podran córrer els dos a l'hora respectant l'ordre de sortida.

Si el que ha batejat no està en una base, en el moment de dir “pitxi” queda eliminat. També ho estaran els corredors que en eixe moment no tinguin un peu dins la base.

Si l'equip defensor agafa la pilota a l'aire es canvien els rols, és a dir els què batejaven recepcionaran les pilotes i els que agafaven les pilotes batejaran.

El joc consisteix en fer el màxim de voltes o corregudes,  per tant guanyarà l'equip que faci més voltes en el seu torn.

Normes

-Quant un jugador que bateja no toca la pilota durant tres vegades seguides, en la mateixa ronda, queda eliminat.

-Un jugador que està corrent, no pot avançar al que te davant, però  si poden compartir la  1ª base.

-El jugador que bateja no pot tocar al pitxi amb la pilota, si el toca quedarà eliminat.

-Un jugador es salva quan un altre del seu mateix equip, fa una volta completa (home run) sense parar o quan passen a una ronda diferent.

Observacions:


Variants:

Ultimate - Frisbee

ORIGEN

El 1967 estudiants de secundària a Maplewood, Nova Jersey, van crear una barreja d'altres esports entre els que es trobaven el football americà, el futbol i el bàsquet, i es jugava amb un frisbee. David Leiwant,estudiant, a aquesta combinació d'esports l'anomenar Ultimate, com la màxima experiència esportiva, i d'aquí li ve el nom.

QUÈ ÉS EL ULTIMATE FRISBEE?

Ultimate és un esport sense contacte que es juga amb un disc o plat volador de 175 grams. L'objectiu d'aquest joc és anotar punts fent passades amb el disc entre els jugadors fins arribar a la zona de marca o anotació de l'altre equip, similar a com ho fan a la zona d'anotació en el Futbol Americà. Els jugadors no es poden moure o desplaçar mentre tinguin el disc a les mans.

ON ÉS JUGA?

Normalment en un camp de futbol on hi juguen dos equips de 7 jugadors cadascun, en aquest espai hi entren o caben 2 camps d'Ultimate.

Hi ha altres modalitats com la indoor que es juga en una pista d'handbol o bàsquet. I a la platja, el nombre de jugadors per equip en estes dues modalitats és de 5 membres.
QUIN ÉS L'OBJECTIU?

Guanyar el partit per 19 punts, sempre traient una diferència de dos, si no hi ha aquesta diferència, el primer que arribi a 21 punts. Quan és totalitzen 10 punts hi ha un descans de 10 minuts. Encara que les regles s'adapten segons el Tipus de Campionat que es segueixi, podent-se jugar a un temps límit o una menor PUNTUACIÓ.

COM ÉS DEFENSA?

interceptant el frisbee o anticipant-se al passe.

QUAN ÉS PERD LA POSESIÓ DEL DISC?

Quan l'equip atacant deixa caure el disc a terra per un mal passe o una mala recepció

 A Espanya, els primers equips van sorgir a la segona meitat dels anys 90: Atis Tirma (Illes Balears) i Patates Braves (Barcelona). L'any 2001 es va disputar el primer campionat d'Espanya, guanyat per Patates Braves. Actualment, l’Ultimate està en ple procés de creixement a la península ibèrica amb 18 equips a Espanya i 4 a Portugal i una multitud de tornejos internacionals durant tot l'any.

Tchoukball o Touchball

S’ha convertit en un esport internacional, jugat al Japó, Índia,Gran Bretanya, Suïssa,   Itàlia, Brasil, Estats Units,   Argentina, Colòmbia i Xile entre d'altres.

Què és el tchoukball?

El tchoukball és un esport d’equip, que es desenvolupar en els anys seixanta pel biòleg suís          

Dr. Hermann Brandt. L’objectiu que perseguia era desenvolupar un esport d’equip que estiguera exempt de contacte físic, contribuint d’esta manera a l’absència de violència i agressivitat en el joc.

El tchoukball pot ser jugat  en diferents superfícies: sobre ciment , parquet , terra, gespa, ...

I està dirigit a nois i noies i també a adults. Els participants poden ser d’ambdós sexes.

Es juga amb una pilota oficial d’handbol , la qual es llança sobre un quadre de rebot elàstic. A més de compartir pilota amb l’handbol, té moltes coses en comú amb aquest esport.

Com es juga?

Es desenvolupa en un terreny de joc de 20 x 40 metres. Participen dos equips formats per 9 jugadors. Durada del joc : 3 x 15 min

Els materials necessaris són un baló d’handbol i dos superfícies de rebot. Aquestes poden ser utilitzades per ambdós equips indistintament. Les superfícies estan col·locades a els extrems del terreny de joc i cada una d’elles té una àrea de 3 metres, que definixen les zones prohibides, les quals no poden ser xafades per cap jugador.

 L’objectiu del joc és llançar el baló contra les superfícies de manera que el baló al rebotar colpegi contra el sòl sense que cap jugador de l’equip contrari  l’agafi a l’aire (entomar-la). D’aquesta manera anotarem un punt per l’equip atacant.

Una de les principals característiques que té aquest esport d’equip i que el fa diferent de la resta d’esports amb característiques semblants, és que els components de l’equip adversari no poden interceptar els passes, interrompre la progressió de la pilota, ni interferir en els moviments del jugador que porta el baló o de qualsevol membre de l’altre equip.  L’objectiu és quan la possessió la tingui l’equip contrari, els que no la tenen (defensors) es col·locaran en el terreny de joc de manera que evitin que el baló després del rebot caigui a terra.

 Per tant, en este joc no hem de preocupar-nos per cobrir els adversaris, encara que sí que hem de tindre en compte aspectes com les distintes posicions dels jugadors en el terreny de joc, l’ocupació d’espais lliures, les basculacions dels jugadors, és a dir, aspectes relacionats amb la defensa del baló que rebota.