DATCHBALL

Què és el Fistball? Cóm es juga ?

El faustball o Fistball és un esport nascut a Itàlia que té  uns dos mil anys d'història. 


                                                                                                                                                                 Base del joc

És un esport de característiques similars al voleyball. Juguen cinc jugadors per equip, i cada equip disposa de tres tocs per jugada (recepció, col.locada i colpeig).  
                                                                                                                                                                El punt finalitza quan la pilota es treu fora de la pista, o quan dóna dos bots al camp contrari. Com a diferència  respecta al volei es pot tocar la pilota amb un sol braç.
Els jugadors només poden intervenir una vegada per jugada; la pilota pot donar un pot en el sòl entre cada toc; i la pilota no ha de tocar la corda. La cancha té 50 metres de llarg i 20 metres d'ample, més gran que la de voleibol, amb una corda que separa els dos costats a una altura de 2 metres.Es colpeja amb el puny una pilota                                                                                                                   en l'actualitat es practica als cinc continents. A Europa, es juga a Suïssa, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Àustria, i Itàlia. A Àsia, es practica a Japó, a Chipre, a l'Índia. En Oceania, destaca Austràlia, i a Àfrica, Namíbia és la seva més laureada exponent. Per últim, a Amèrica, es juga al Faustball des de Canadà, passant per Estats Units, Mèxic, Paraguai, Uruguai, Brasil, Argentina i Xile, entre d'altres.Partit de faustball femení. 
Un partit es juga a 3 o 5 sets, de 11 amb diferència de 2 punts i "morere-mor" als 15, encara que els sets depenen del campionat. Actualment són molts els països que practiquen aquest esport i cada quatre anys es porta a terme el torneig mundial de la especialitat. En el 2006 hi ha el Mundial femení a Suïssa i el 2007 Mundial masculí a Alemanya. El veritable campió masculí juvenil, femení juvenil i femení adult és Alemanya, i masculí adult és Àustria.

Colpbol - Colpeig

Colpbol (escrit)

Ultimate - Frisbee

ORIGEN

El 1967 estudiants de secundària a Maplewood, Nova Jersey, van crear una barreja d'altres esports entre els que es trobaven el football americà, el futbol i el bàsquet, i es jugava amb un frisbee. David Leiwant,estudiant, a aquesta combinació d'esports l'anomenar Ultimate, com la màxima experiència esportiva, i d'aquí li ve el nom.

QUÈ ÉS EL ULTIMATE FRISBEE?

Ultimate és un esport sense contacte que es juga amb un disc o plat volador de 175 grams. L'objectiu d'aquest joc és anotar punts fent passades amb el disc entre els jugadors fins arribar a la zona de marca o anotació de l'altre equip, similar a com ho fan a la zona d'anotació en el Futbol Americà. Els jugadors no es poden moure o desplaçar mentre tinguin el disc a les mans.

ON ÉS JUGA?

Normalment en un camp de futbol on hi juguen dos equips de 7 jugadors cadascun, en aquest espai hi entren o caben 2 camps d'Ultimate.

Hi ha altres modalitats com la indoor que es juga en una pista d'handbol o bàsquet. I a la platja, el nombre de jugadors per equip en estes dues modalitats és de 5 membres.
QUIN ÉS L'OBJECTIU?

Guanyar el partit per 19 punts, sempre traient una diferència de dos, si no hi ha aquesta diferència, el primer que arribi a 21 punts. Quan és totalitzen 10 punts hi ha un descans de 10 minuts. Encara que les regles s'adapten segons el Tipus de Campionat que es segueixi, podent-se jugar a un temps límit o una menor PUNTUACIÓ.

COM ÉS DEFENSA?

interceptant el frisbee o anticipant-se al passe.

QUAN ÉS PERD LA POSESIÓ DEL DISC?

Quan l'equip atacant deixa caure el disc a terra per un mal passe o una mala recepció

 A Espanya, els primers equips van sorgir a la segona meitat dels anys 90: Atis Tirma (Illes Balears) i Patates Braves (Barcelona). L'any 2001 es va disputar el primer campionat d'Espanya, guanyat per Patates Braves. Actualment, l’Ultimate està en ple procés de creixement a la península ibèrica amb 18 equips a Espanya i 4 a Portugal i una multitud de tornejos internacionals durant tot l'any.

Tchoukball o Touchball

S’ha convertit en un esport internacional, jugat al Japó, Índia,Gran Bretanya, Suïssa,   Itàlia, Brasil, Estats Units,   Argentina, Colòmbia i Xile entre d'altres.

Què és el tchoukball?

El tchoukball és un esport d’equip, que es desenvolupar en els anys seixanta pel biòleg suís          

Dr. Hermann Brandt. L’objectiu que perseguia era desenvolupar un esport d’equip que estiguera exempt de contacte físic, contribuint d’esta manera a l’absència de violència i agressivitat en el joc.

El tchoukball pot ser jugat  en diferents superfícies: sobre ciment , parquet , terra, gespa, ...

I està dirigit a nois i noies i també a adults. Els participants poden ser d’ambdós sexes.

Es juga amb una pilota oficial d’handbol , la qual es llança sobre un quadre de rebot elàstic. A més de compartir pilota amb l’handbol, té moltes coses en comú amb aquest esport.

Com es juga?

Es desenvolupa en un terreny de joc de 20 x 40 metres. Participen dos equips formats per 9 jugadors. Durada del joc : 3 x 15 min

Els materials necessaris són un baló d’handbol i dos superfícies de rebot. Aquestes poden ser utilitzades per ambdós equips indistintament. Les superfícies estan col·locades a els extrems del terreny de joc i cada una d’elles té una àrea de 3 metres, que definixen les zones prohibides, les quals no poden ser xafades per cap jugador.

 L’objectiu del joc és llançar el baló contra les superfícies de manera que el baló al rebotar colpegi contra el sòl sense que cap jugador de l’equip contrari  l’agafi a l’aire (entomar-la). D’aquesta manera anotarem un punt per l’equip atacant.

Una de les principals característiques que té aquest esport d’equip i que el fa diferent de la resta d’esports amb característiques semblants, és que els components de l’equip adversari no poden interceptar els passes, interrompre la progressió de la pilota, ni interferir en els moviments del jugador que porta el baló o de qualsevol membre de l’altre equip.  L’objectiu és quan la possessió la tingui l’equip contrari, els que no la tenen (defensors) es col·locaran en el terreny de joc de manera que evitin que el baló després del rebot caigui a terra.

 Per tant, en este joc no hem de preocupar-nos per cobrir els adversaris, encara que sí que hem de tindre en compte aspectes com les distintes posicions dels jugadors en el terreny de joc, l’ocupació d’espais lliures, les basculacions dels jugadors, és a dir, aspectes relacionats amb la defensa del baló que rebota.

Tamborí o Tamburello

El tamborí és un esport de pilota que pren el seu nom de l'eina que s'utilitza per a  colpejar, el tamborí o tamburello. Es considera el precursor del tennis ja que les similituds amb aquest esport són múltiples.

Aquest esport es practica des d'inicis  del segle XX a Itàlia i al sud de  França, però a partir dels anys 80 la pràctica esportiva s’estén, però amb  un nombre molt inferior de practicants, a arreu d’Europa: Alemanya, Àustria, Suïssa, Hongria , Escòcia, Bèlgica, San Marino, El Regne Unit, Espanya i Catalunya. També trobem una petita minoria de practicants als  Estats Units d'Amèrica, Brasil, Argentina, Egipte, Marroc i Tunísia.

A Espanya hi ha dos equips de gran nivell: un a Madrid i un altre a Barcelona.

Bàsicament el joc consisteix a enviar la pilota (pilota de tennis de baixa pressió) directament a l'altre camp tractant que l'adversari no la torni.

El seu reglament és similar al tennis però amb 5 jugadors per equip, per això molts l'anomenen tennis col·lectiu.  Es permet un sol bot, no pot colpejar en el cos i en colpejar la pilota ha de passar de la meitat del camp i entrar en els límits del camp contrari.

No hi ha xarxa i es compta com en tennis 15, 30, 40 i joc. El partit es desenvolupa a 16 jocs.

Un dels avantatges motrius d'aquest esport és que els jugadors poden utilitzar per a jugar-hi la mà dominant o la mà NO dominant. El seu aprenentatge és prou fàcil.

D’aquest esport existeixen vàries modalitats, les més habituals : indoor, outdoor i tamborí platja.

Flag Football – Tochito Bandera

Aquesta activitat anomenada Flag Football, és originària dels Estats Units, a principis de la dècada dels 80. Sorgeix com una adaptació del Football Americà on la principal variació està representada per la substitució del placatge (Xoc físic intencional entre dos jugadors) per la incorporació d'un cinturó amb dues banderes que s'han de col·locar els jugadors al nivell de la cintura. Per aturar la jugada un integrant de l'equip contrincant ha de treure la bandera el jugador que tingui la pilota abans que anoti un gol per al seu equip.

Què és el FLAGFOOTBALL? El flagfootball és una especialitat sense contacte del futbol americà. La competició de flagfootball és mixta coeducacional . Els equips estan formats per cinc jugadors que s'enfronten a altres cinc, en un joc tàctic i d'habilitat.

 L' equip d'atac tracta de portar la pilota fins la zona d'anotació rival.Per frenar l'avanç de l'atac, la defensa tractarà d'arrabassar al portador de la pilota una de les dues cintes [flags] que cada jugador porta a la cintura.

Korfbal o Balonkorf

Campionat Mundial de Korfbal de 2011 a la Xina,
La Selecció Catalana va aconseguir el quart lloc després de perdre el partit pel bronze contra Xina Taipei.

El korfbol, també anomenat balonkorf, és un esport d'equip jugat entre dos equips que busquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixtos (formats per homes i dones), l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El korfbol manté certes similituds amb el bàsquet.
Les cistelles de Balonkorf són de vímet i estan subjectes a un pal alt.

Es considera el fundador d'aquest esport al mestre d'Amsterdam Nico Broekhuysen, que el 1902 va establir el reglament després d'un viatge a Suècia. Bèlgica i els Països Baixos, aquests, han estat els països on tradicionalment s'ha practicat més.

Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, que es van celebrar a Anvers i Amsterdam, respectivament. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) encara que no forma part del programa olímpic.

En l'actualitat el korfbol es practica activament en diverses parts del món: Austràlia, França, Índia, Israel, Taiwan, Estats Units. Demostracions de korfbal als països de l'Est estan tenint molt èxit.

El Korfbal a Espanya

El korfbol va arribar el 1968 a Marbella (Màlaga) i es va expandir a regions com Madrid, Illes Balears (1973), Astúries (1976) i Catalunya (1980).

 L'any 1980, gràcies a un curs de monitors, van néixer els dos primers equips en col·legis: Liceo Egara i Pere Viver, tots dos de Terrassa (Barcelona), de la mà de dos pioners: Manuel Iborra i Juan José Zurita.

Al Setembre de (1981) es va crear la primera Lliga Catalana.

El 1990 neix "l'Associació per la Pràctica i la Promoció del Korfbal", primer pas per convertir-se més tard en Associació. La ACK és reconeguda per la Federació Internacional de Korfbal (IKF) i passa a ser membre de la seva Assemblea General.

L'abril de 1997 debuta la Selecció Catalana a nivell oficial disputant la fase classificatòria del Campionat d'Europa de Seleccions.
En l'actualitat el korfbol català està reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia. La difusió del Korfbol a nivell general d'Espanya s'ha reduït dràsticament i regions com Màlaga i Mallorca que van ser en el seu moment pioneres actualment no hi ha competicions , mentre que a Catalunya segueix creixent significativament el nombre de llicències d'un any rere un altre.

Ringo o anella

                         

És una anella de goma que s'utilitza per ser llançada i recollida, té un vol estable i no provoca en la recepció, ni en el contacte, ferides.

Es pot jugar a qualsevol lloc, sense limitació d'edat, no és necessari tenir una gran habilitat en la seva manipulació, ni posseir una gran condició física. El que sí constitueix o suposa un gran desafiament per als practicants d'aquest esport és el control ambdues mans.

Com passa amb altres materials alternatius, ringo dóna nom a un esport. Aquest  va ser creat a Varsòvia per Wodzimierz Strzyewski capità de l'equip polonès d'esgrima, amb la intenció de disposar d'un sistema per mantenir-se en forma.

És un esport de pista dividida, que consisteix a llançar el ringo  superant una corda situada aproximadament a l'altura d'una xarxa de voleibol i aconseguir que caigui a camp contrari.

En l'actualitat es juga en més de 10 països arreu del món, tant en la seva vessant competitiva com en les seves dimensions recreativa i educativa.

Indiaca o Indiaka

La indiaca té el seu origen al Brasil, on gaudeix de gran popularitat. La indiaca entra a Europa de la

mà de Karl Hans Krohn mestre d'Educació Física i arran d'això es comença a jugar. A Espanya, com moltes altres coses, ens va arribar molts anys després com un joc-esport amb moltes possibilitats físiques, d'oci i educatives. Molts esports a l'inici van ser jocs i es van convertir en esport en aparèixer les tàctiques, reglament, competició, clubs, ... Amb la Indiaca passa també el mateix. Un fet curiós és que l'objecte dóna nom a l'esport.


Fragment extret del llibre "Jocs i Esports Alternatius en la programació d'Educació Física escolar" Autor: J. Gerardo Ruiz Alonso Editorial: Agones