Traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balonkorf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balonkorf. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2012

Balonkorf - Korfbol

















Nom: Balonkorf o Korfbol
Nº jugadors:
20-24
Edat:
A partir 12 anys
Material: pilota de futbol (nº5 de dos colors - blanc i negra-), pals (suport) i cistelles de vímets o material sintètic (de color groc intens), petos per diferenciar els membres de cada equip. 

Terreny: pista d’handbol o bàsquet (pràctica en un centre escolar).La superfície de joc és rectangular, tenint unes dimensions de 40x20 m si es realitza en pavelló cobert i 60x30 m si és a l'aire lliure.


Objectius: Cooperar i treballar en equip, coordinació òculo-manual, velocitat de reacció i de translació.


Desenvolupament i normes:
El terreny de joc està dividit en dues parts iguals per la línia central del camp. Dir que el punt de penal ha d'estar situat frontalment a la cistella hi ha una distància de 2,5 m.  




Els equips  estan constituïts per 10 jugadors, dels quals solament juguen 8 (4 nois i 4 noies) per cada equip, quedant 2 com reserves. Dels 8 jugadors que participen per cada equip, es reparteixen 4 en ambdues zones(Atac / Defensa), han de situar 2 jugadors i 2 jugadores per equip. Es permet dues substitucions per equip i sempre mantenint el mateix nombre de jugadors i jugadores. Aquell jugador substituït, no podrà tornar a incorporar-se al joc.
 
El joc 
Servei inicial
El servei inicial serà efectuat per un jugador atacant des del centre del terreny de joc,  també treurem d'aquesta zona  en iniciar el segon període i després de cada punt.  
Canvi de zones i de funció 
Es produeix canvi de zones i de funció quan s'aconsegueix l'acumulació de punts parells entre els dos equips: els jugadors defensors passen a ser atacants i els atacants defensors. Després del període de descans, es canvia el quadre d'atac i s'atacarà a la zona contrària a la del primer període sense canvi de funció.
 
Prohibicions   

       -  Tocar la pilota amb el peu o amb la cama intencionadament
    - Jugar la pilota amb el puny  
    - Córrer o caminar amb la pilota, però sí "pivotar"  
    - Jugar individualment amb la pilota (driblar)
    - Retardar el joc innecessàriament (perdre temps) 
    - Defensar a un contrari del sexe oposat  
    -  Defensar a un adversari que ja està sent defensat
    - Llançar a la cistella des de la zona de defensa   
    - Retenir la pilota més de 4 segons  

Llançament
Quan es llança o entra a cistella, no es pot tocar el terra amb els peus, pel que s’ha de saltar, suspenent-se en l’aire durant el llançament , a més s’ha de llançar sempre amb dues mans. 
Es considera que la pilota surt fora en el moment que toca la línia a l'exterior del terreny de joc, el sostre o un objecte que es troba fora del camp de joc. Quan es produeix algunes d'aquestes situacions, l'equip contrari al que va tocar per última vegada la pilota posa la pilota en joc des del punt on va sortir aquesta. 

Es penalitza amb penal quan es comet una infracció que comporti la pèrdua d'una oportunitat d'encistellar. El llançament del penal es fa a 2,5 metres de distància davant del pal. L'objectiu del joc consisteix a introduir una pilota completament per la cistella de l'equip contrari, valent cada encistellament 1 punt. L'equip que aconsegueixi més punts al finalitzar el  joc, es considerarà guanyador del partit.  
Durada del joc  Un partit de balonkorf té una durada de 60 minuts, dividits en 2 parts de 30 minuts cadascun, amb un descans de 10 minuts ens dos períodes. Cada equip té 2 temps morts, de 60 seg. cada un, per partit.   
 
Variants: En un centre escolar podem limitar la durada del partit al temps d'una sessió d'educació física (ex. 20 minuts per part)
 
Observacions:  









dilluns, 13 de febrer del 2012

Korfbal o Balonkorf




Campionat Mundial de Korfbal de 2011 a la Xina,
La Selecció Catalana va aconseguir el quart lloc després de perdre el partit pel bronze contra Xina Taipei.
El korfbol, també anomenat balonkorf, és un esport d'equip jugat entre dos equips que busquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixtos (formats per homes i dones), l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El korfbol manté certes similituds amb el bàsquet.
Les cistelles de Balonkorf són de vímet i estan subjectes a un pal alt.

Es considera el fundador d'aquest esport al mestre d'Amsterdam Nico Broekhuysen, que el 1902 va establir el reglament després d'un viatge a Suècia. Bèlgica i els Països Baixos, aquests, han estat els països on tradicionalment s'ha practicat més.

Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, que es van celebrar a Anvers i Amsterdam, respectivament. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) encara que no forma part del programa olímpic.

En l'actualitat el korfbol es practica activament en diverses parts del món: Austràlia, França, Índia, Israel, Taiwan, Estats Units. Demostracions de korfbal als països de l'Est estan tenint molt èxit.

El Korfbal a Espanya

El korfbol va arribar el 1968 a Marbella (Màlaga) i es va expandir a regions com Madrid, Illes Balears (1973), Astúries (1976) i Catalunya (1980).

 L'any 1980, gràcies a un curs de monitors, van néixer els dos primers equips en col·legis: Liceo Egara i Pere Viver, tots dos de Terrassa (Barcelona), de la mà de dos pioners: Manuel Iborra i Juan José Zurita.
Al Setembre de (1981) es va crear la primera Lliga Catalana.
El 1990 neix "l'Associació per la Pràctica i la Promoció del Korfbal", primer pas per convertir-se més tard en Associació. La ACK és reconeguda per la Federació Internacional de Korfbal (IKF) i passa a ser membre de la seva Assemblea General.

L'abril de 1997 debuta la Selecció Catalana a nivell oficial disputant la fase classificatòria del Campionat d'Europa de Seleccions.
En l'actualitat el korfbol català està reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia. La difusió del Korfbol a nivell general d'Espanya s'ha reduït dràsticament i regions com Màlaga i Mallorca que van ser en el seu moment pioneres actualment no hi ha competicions , mentre que a Catalunya segueix creixent significativament el nombre de llicències d'un any rere un altre.